Salutació Primer Majordom, Javier Colina Villanueva

Any: 2017

Benvolgudes i benvolguts confrares,

Quan el 6 d'Agost, de manera breu i per primera vegada em vaig dirigir a totes i tots vosaltres amb motiu de la meva elecció com a Primer Majordom del 2018, recordo que em va importar lògicament expressar-vos l'agraïment per les felicitacions, els oferiments i les mostres de suport de les que havia estat objecte; però recordo que em va dominar sobretot, que els actes previstos per a la setmana de La Cinta 2017, tenien prioritat sobre qualsevol moviment que pogués desviar la nostra atenció per la transcendència de l'Any Jubilar que estem celebrant.

Inclús la meva elecció havia de quedar en segon terme.
I és així com en l'Any Jubilar del 2017, quasi tot ha passat i tot ha sortit bé. I dic quasi tot ha passat perquè la ubicació definitiva de la imatge de La Cinta a la façana principal de la Catedral, serà un motiu més de vocació que tots podrem celebrar de manera col·lectiva com correspon a la millor tradició.
Dic jo, que si l' expresió de la gent hi ha de ser el nostre punt de referència,- és a dir la seva opinió,- podem concloure que els objectius de la Confraria del 2017, han estat ben dirigits i ben executats.
Ara i aprofitant aquesta presentació, permeteu-me compartir amb tots vosaltres algunes reflexions, perquè sempre hi ha un moment en la vida de les persones, a on apareix el valor íntim de l'estimació i del deure, com a qualitat moral que ens indueix a anar més enllà del que ens és ordinari i habitual.
Per això en un dia com avui, inici de la meva disposició com a Primer Majordom, vull tindre un record de reconeixement i de gratitud per a tots els confrares que han estat, i de manera especial per als Primers Majordoms que m'han precedit en l'honor que ostento. I també als que ja no estan entre nosaltres, les millors i les més sentides paraules d'estima i de respectuosa memòria per als que ens han deixat: Berto Barberà, Joan Canes i Joan Cervera; han mort de grans, però en la nostàlgia de la Confraria i en la passió de La Cinta, veritables models els tres de sacrifici, de cor i d'humilitat.
En les excel·lències recents i en els antecedents de 400 anys d'història, la continuïtat de la Reial Arxiconfraria és segura i la seva pervivència és sòlida. Es tracta de constatar que els arguments són vàlids i que les premisses són verdaderes.
Crec que la nostra Institució, mai quedarà al marge dels canvis notables i de les transformacions profundes que contínuament experimenta la societat, perquè sense perdre la nostra idiosincràsia, avui ja ens conduïm pels camins de la consciència col·lectiva, de la Cooperació i de la Solidaritat, com correspon a les comunitats civilitzades com la nostra.
I és amb aquests principis d'Ajuda, a on vull centrar l'essència del meu propòsit: el compromís i la descripció de l'Objectiu per al 2018, i una acció conjunta nostra que pugui millorar la vida dels més desemparats.
La solidaritat que haurem d'afrontar entesa com un acte d'unitat, es concreta en ajudar a qui sigui sense rebre res a canvi, i representa la base del que hauria de ser l'equilibri social al qual volem contribuir.
Natros, - i per les mateixes limitacions -, no podrem resoldre els greus problemes dels sectors més dèbils del nostre entorn, però també assumim que en la nostra disposició davant de les adversitats, sabrem quina és la mesura exacta del nostre valor com a persones.- I aquí la Confraria de La Cinta no fallarem.
Tot el que jo proposi o faci a partir de declarar en l'àmbit de la Confraria "2018 Any de Cooperació i Solidaritat amb els menors més necessitats". Tot, comptarà amb el vostre coneixement primer, i en la vostra aprovació després, com a norma de conducta en les nostres reunions, assentades sempre en la informació i en la participació.
La discreció i eficàcia en la qual actua el nostre Banc d'aliments és un exemple digne per ser imitat per les seves bones qualitats.- José Mª Utges i Lorenzo Pérez ens poden orientar sobre les bondats i adversitats d'un Programa de Cooperació i de Solidaritat, i en ells també confio per la seva notable experiència.
Mereixen una menció especial els dos Confrares que compartiran amb mi les tasques del pròxim 2018, Juan José Mestre i José Frco. Capera que tenen la meva gratitud, la meva estima i el meu respecte.
I en aquests moments de reclamar ajuda i col·laboració dedico unes paraules d'agraïment i de reconeixement a la tasca continuada quasi sempre callada, i en tot cas efectiva que a el llarg de molts anys ha exercit – i exerceix – la Cort d'Honor com a Institució amb la qual compartim projectes i aspiracions.
Mai podria pensar que al cap dels anys, hauria de ser jo objecte d'aquest honor que em concedeix la Reial Arxiconfraria i molt menys acompanyat de la meva dona també confrare i membre de la Cort d'Honor en etapes anteriors.
Els que em coneixeu, podeu coincidir en què les meves aspiracions sempre han estat del tot limitades, i sempre recolzades en la discreció i en la prudència. Aquestes han estat unes condicions personals naturals, que per coincidència hem compartit a casa, com a norma de conducta i sense cap tipus d'imposició per a ningú.
I és així com en clarividència critica i en neteja moral d'actituds, han reforçat la nostra vida familiar de manera senzilla i modesta i que ara posem a disposició de la Reial Arxiconfraria de La Cinta, com a contribució i retorn a la distinció en la qual m'heu designat.
I en l'honor que representa ser Primer  Majordom, i en la part del nostre himne que diu: "La Cinta mol demana donem-li el  cor" vos expresso la meva estima i la meva gratitud                                                                                               

Javier Colina Villanueva, Primer Majordom de la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta