Voltes de la Reial Capella

Josep Mª Tomàs Canonge. Vicari general del Bisbat

Voltes de la Reial Capella de la Cinta. Contemplació catequística

Visito la capella de la Cinta sempre que vaig a la catedral. Confesso que pel matí he vist algunes dones, i no sempre amb anys a les espatlles, que visiten la Cinta. S’apropen a l’altar, miren la Cinta, la invoquen, alguna encén un ciri del lampadari. Surten. Visita curta; però, quantes coses no li hauran dit a la Mestressa, elles mestresses de casa! He observat que altres s’agenollen, encenen el llum, obren un llibret i estan una bona estona. A mig matí i a mitja tarda he vist altres persones que, per la seva vestimenta i color de la pell, són turistes. Van llibre en mà. Llegeixen, miren, alguns posen unes monedes i il·luminen la capella. Suposo que llegiran la història de la Cinta, sobre tot la història de les pintures, és el que més miren, s’assabentaran que les pintures són de Vicent López, de Pasqual Neltespera, de Dionís Vidal; també sabran que els marbres, tres colors, procedeixen de les canteres de la Cinta, de Carrara, de Gènova. Visita curta. Han mirat el grup escultòric de la Cinta, però no hi ha hagut cap diàleg amb ella. També he vist grups de turistes, quasi sempre ancians, la tercera edat, i la seva guia els explica l’estil barroc, els marbres, les pintures, la història de la Cinta. Tot a pressa. Cap pregària. També he vist grups d’estudiants, llibreta en mà, prenent notes de les explicacions del seu professor. Tampoc cap pregària.

Hi ha una altra manera de visitar la Cinta. Us invito a contemplar les voltes de la Cinta. Cal fer-ho amb silenci, encara que la civilització nostra és del soroll a tot arreu. Personalment així ho contemplo i el silenci em parla. No sé si els pintors, i els bisbes que els van encomanar les pintures, tenien un projecte catequístic; però, Déu n’hi do la catequesi que ens ofereix la contemplació, sobre tot les voltes! Fins i tot els pintors, suposo que a iniciativa dels seus mentors, van escriure en els seus frescs uns punts de catequesi amb frases bíbliques, escrites en llatí, que podem llegir als tres primers frescs. Cites bíbliques que cal interpretar simbòlicament, no al peu de la lletra. Vaig a descriure aquesta contemplació catequística. Prego que m’acompanyeu, també en silenci. Començarem davant de l’altar, i segons el fresc a contemplar ens asseurem en els corresponents bancs.

Fresc de la volta del presbiteri: “Baixada de la Mare de Déu amb els apòstols Pere i Pau”

“Benaurada Tu que has cregut” (Lc 1,45)

A la dreta, la cita bíblica ens invita a entrar a la capella i adorar el lloc on Maria es va aparèixer (adoravimus in loco, ubi steterunt pedes eius). Maria fou la primera cristiana i el pintor ens presenta Maria tota formosa, ens diu que les seves galtes són com dues meitats de magranes roges darrera del seu vel (sicut fragmen mali punici, ita genae tuae absque eo quod intrinsecus latet), al mig dels apòstols Pere i Pau. És una contemplació sobre la nostra fe. Pere és la roca sobre la qual es fonamenta l’Església, Pau el gran evangelitzador. Nosaltres estem aquí perquè som hereus de la fe apostòlica d’ambdós apòstols. Ella, Maria, fou la primera creient. Va exercitar la seva fe des del dia del sí de l’Anunciació fins al dia de la Resurrecció. Ella va tenir fe en la paraula de Déu i la va seguir amb fidelitat; la seva fe fou una resposta personal, lliure i generosa a la crida concreta de Déu. Ella va creure i la seva cosina Elisabet la va felicitar. Sempre ha cregut, també quan el seu Fill li va dir: “ves a Tortosa”. Cregué, amb escreix: va venir i ens va deixar, com a testimoni, la seva Cinta. Confirmem la nostra fe perquè som de l’Església de Pere, perquè seguim la doctrina de Pau, perquè Maria, la dona de la fe, és la nostra Mare. I creiem avui encara que alguns pretenen imposar-nos una concepció laïcista de la vida pública. Nosaltres serem benaurats si creiem com ho va fer la nostra Mare, la Cinta.

“Fill, aquí tens la teva Mare” (Jn 19,27)

Qui és la Verge Maria, la nostra Mare, que Crist ens va deixar abans de morir? Contemplem la cúpula i les petxines. És tot un tractat pictòric de mariologia.

Quatre profetes ens parlen d’Ella. Isaïes ens anuncia que Ella és la Verge que de les seves arrels brotarà un plançó (Egreditur virgo de radice et flors de radice eius ascendit); Moisès ens diu que el plançó és el Senyor (apparuit Dominus de medio rubi); Ezequiel anuncia que Maria és l’exclusiva de Déu, que el Senyor ha pres possessió d’Ella (princeps sedevit in ea); Jeremies descriu aquesta verge com la gran obra de Déu i que anirà sempre al nostre costat (creavit Dominus super terra. Femina circumdedit virum).

Al voltant de la cúpula contemplem vuit figures femenines. Totes elles prefiguren símbols marians. Maria és Dèvora, mare que lluita amb nosaltres, no estem sols, és la Mare del Poble de Déu (mater in Israel); és Judit, per ser “ardorós braó” que abat tota temptació (ipsa conteret caput tuum); és Rebeca aclamada per tots nosaltres (benedicta tu in mulieribus); és Jabel deixant sense força els nostres enemics espirituals (interfecit manu hostem); és Maria, la germana de Moisès, i ens vigila sempre com perduts al Nil de cada dia (in mari viae tuae); és Raquel demanant al seu Fill que ens doni tot el bé, per Ella ho rebem tot (venerunt omnia bona pariter cum illa); és Abigail, sempre intercedeix per nosaltres (ut loquerent pro eis bonum); finalment és Ester que prega sempre per nosaltres (non pro te, sed pro omnibus).

Ara ja sé qui és Maria, la nostra Mare. Aquesta és la història bíblica de la Cinta. És Reina, és Mare, és tresor, és alliberadora, és intercessora, és mitjancera.

“Qui sóc jo perquè la Mare del meu Senyor em vingui a visitar?” (Lc. 1,43)

Contemplo la pintura. Al costat de la Verge es poden llegir ben bé les paraules, que segons la tradició va dir quan lliurava al clergue el seu cíngol: “Y en prenda del amor que os tengo os doi esta Cinta que voi ceñida hecha por mis propias manos“. Per què ha vingut a visitar-nos la Mare de Déu? Per què va fer això de regalar-nos la seva Cinta? No pels nostres propis mèrits, que eren pocs; sinó perquè Ella ens estimava, ens va visitar i ens va regalar el seu cíngol.

Maria somriu, està contenta. Els braços oberts per abraçar-nos a tots. Maria exalta de goig perquè el Déu fidel i misericordiós ha enviat la salvació al seu poble de Tortosa. Maria s’alegra perquè el Déu de la bondat no abandona mai els qui posen la confiança en les seves mans. Maria proclama amb força que el seu Fill sempre ens estima. I ens estima tant si celebrem la fe en la catedral com si la vivim en la ciutat.

Per això, mirem la volta fixament i descobrirem a l’esquerra la pintura que representa l’interior de la catedral i a la dreta una vista de Tortosa. Si ens trobem dintre la catedral hi ha tres frases llatines: “Eruntque sacerdotes mihi religione perpetua“, “Religione flagrans” i “accipiet armaturam zelus illius“. Tres consideracions referides al culte: hem de ser sempre sacerdots (en som pel baptisme); hem de consumir-nos en l’exercici de la nostra fe i el zel ha d’estar sempre amb nosaltres per viure la nostra fe, com ho va estar en Maria, i resistir les temptacions contra la fe.

A la ciutat de Tortosa ens diu: “replebitur retributione domus illius“, “liberaliter gratuita” i “gratulatio vestra in xpo. Jesu in me“. Totes tres frases ens parlen de la gratitud que ha de tenir la ciutat de Tortosa, perquè: ens ha retribuït en tot sobreabundant, i tot d’una manera completament gratuïta; la nostra gratulació ha de fonamentar-se en Crist Jesús, com ho feia Ella, Maria.

La nostra gratitud resta ben expressada en l’himne: “nostra Cinta sobre tot”.

“Totes les generacions em diran benaurada” (Lc. 1,48)

Maria, després de la baixada a Tortosa, se’n torna al cel i és rebuda per la Santíssima Trinitat. Tot ens parla de comunió eclesial. Comunió de la Verge Maria amb Déu, Ell és icona de la Trinitat: Déu Pare l’elegí des de sempre per ser la Mare del seu Fill Jesucrist, engendrat per l’obra de l’Esperit Sant. Maria és la serventa de Javé, sempre va fer la seva voluntat, és la Mare de Jesucrist i prega per nosaltres que tantes vegades se’ns acaba el vi de la vida cristiana, és el temple de l’Esperit que ens acull a tots i ens converteix també a tots nosaltres com a temples del mateix Esperit. Tots som u en Crist, per això cal viure en plena comunió amb Déu i entre nosaltres. Ens ho recorda el papa Joan Pau II: “Abans de programar iniciatives concretes, cal promoure una espiritualitat de comunió, tot proposant-la com a principi educatiu en tots els llocs on es forma l’home i el cristià, on s’educa el ministre de l’altar, el consagrat i l’agent de pastoral, on es construeixen les famílies i les comunitats” (NMI 43)

La devoció a la Cinta exigeix: acolliment, servei, respecte, fidelitat, lliurament, tot el que Ella va viure. “Fent que el d’Ella i els nostres cors, en vida i en mort, al cel i a la terra, siguin un sol cor”.

Tots hem de viure lloant i glorificant Maria, i la millor lloança és imitar-la. Així la volta que contemplem ens ho manifesta; a la dreta l’estament seglar, representat per procuradors municipals i membres de l’Arxiconfraria; i a l’esquerra l’estament eclesiàstic, representat pel bisbe i el clergat secular i regular: tots, societat civil i societat eclesiàstica, glorifiquen Maria.

Fa vuit segles que els tortosins glorifiquem Maria, som de les generacions que sempre la proclamem benaurada.

Nosaltres glorifiquem Maria i li cantem: “nostra Cinta sobre tot!!!”.

La contemplació ja ha acabat. Quatre punts de catequesi per a la reflexió: la Fe, qui és Maria, l’amor de Maria, la glorificació-comunió de Maria.

Potser que la contemplació s’ha acabat quan el silenci és trucat pel carrilló del campanar tocant els quatre quarts. Cal seguir la melodia: “és la Cinta nostra reina, nostra Mare, nostre tresor… Cridem sempre a veu plena: nostra Cinta sobre tot, nostra Cinta sobre tot”. Serà el nostre compromís de la contemplació catequística.