Article de M.I. Sr. Josep Alanyà, canonge arxiver, sobre la visita de la relíquia de la Santa Cinta a la vila i parròquia de Batea

El dissabte 12 de maig de 2018, la relíquia de la Santa Cinta de la Mare de Déu ha visitat la vila de Batea i la parròquia de Sant Miquel Arcàngel enmig d’una celebració festiva que ha estat molt participada, gratificant per als bateans i tots els tortosins que, en nodrida representació de la Reial Arxiconfraria i de la Cort d’Honor, han acompanyat la Sagrada Relíquia en devota peregrinació.

Justificació de la visita. El motiu que justifica la visita de la Santa Cinta és el fet documentat d’haver estat preservat a la vila el reliquiari major, donació del bisbe Lluís de Tena de l’any 1619, durant la guerra del Francès l’any 1814. En efecte, els canonges residents a la ciutat de Tortosa, que s’havien mantingut fidels al servei de la catedral després de l’escissió del Capítol Catedralici en dos, una part del qual se n’anà a Onda, van rebre l’ordre de les autoritats militars franceses d’abandonar la ciutat per la seva seguretat personal. Aleshores, el canonge Mariano Freixes, fill de Batea i amb casa a la Plaça Major de la vila, Cal Cunyat, cantonada del carrer de Sant Roc, s’apoderà de la relíquia gran de la Santa Cinta, de deu pams tortosins, guardada dins el reliquiari del bisbe Lluís de Tena, i se l’emportà a la seva vila per tal de preservar-la de tot dany, espoli o destrucció. Semblantment, els canonges germans Bernat i Joaquim Olivan s’endugueren a Calaceit, la seva vila natal, el reliquiari menor, donació del Capítol Catedralici de l’any 1742.

Els dos reliquiaris van guardar-se a les viles esmentades fins que, retornada la ciutat de Tortosa a la pau i desallotjats els francesos, van poder regressar-hi el bisbe fra Antonio José Salinas y Moreno, els canonges que l’havien abandonada al principi de la guerra i els que havien abandonat la catedral a darrera hora, entre els quals hi havia els capitulars Olivan i el Dr. Mariano Freixes. Prèviament, el prelat havia ordenat al degà del Capítol, Antonio Martínez, obrir un expedient i nomenar un comissionat i un notari que l’acompanyés per recuperar els dos reliquiaris i posar-los novament dins la catedral de Santa Maria. El comissionat nomenat fou el rector d’Ulldecona, Pere Chambó, i el notari que l’acompanyava, Francesc de Pàola Aragonès.

El Dr. Mariano Freixes, de 54 anys, va rebre a casa seva Mn. Pere Chambó i el notari Aragonès el 12 de febrer de 1814 i prestà la següent declaració: “Dixo que en el día que el Gobierno Francés le dio la orden de salir de la Ciudad de Tortosa, pasó inmediatamente a su Sta. Iglesia Catedral con asistencia del Sacristán Marcos del Vayo y se encautó del Viril tan solamente de la Reliquia mayor del Sagrado Cíngulo de Ntra. Sra. de la Cinta y la trasladó a esta Villa, conservándola aún en su poder, y está pronto a hacer el entrego que se le manda por Su Illma.  al Sor. Comisionado. Que es quanto puede decir sobre lo que se le ha preguntado y la verdad mediante el juramento prestado; en cuya declaración después de lehida se afirmó y ratificó. Y la presente firmó. De que doy fe. = Dr. Chambó. Rubricado. = Mariano Freixes. Rubricado. = Ante mí, Francisco de Paula Aragonés, Escribano. Rubricado.

Diligencia del entrego.  Y acto continuo el Sor. Dn. Pedro Chambó, Comisionado susodicho, y el Iltre. Sor. Dn. Mariano Freixens (sic), Canónigo de la Sta. Catedral de la Ciudad de Tortosa, constituidos ambos en la casa morada de este, sita dentro de la presente Villa, a fin de hacer el formal entrego de la Reliquia mayor del Sagrado Cíngulo de Ntra. Sra. de la Cinta por ante mí el infrascripto Escribano, el insinuado D. Mariano Freixens puso en manos de dicho Comisionado el Viril y dentro de él dicha Sta. Reliquia, que dixo ser la misma que sacó de dicha Sta. Iglesia Cathedral, la que recibió éste con muchísima reverencia, y expresó en este acto que le relevava en nombre de Su señoría Illma. de toda responsabilidad. A todo lo que fueron presentes por testigos el Dr. Dn. Joaquín Alcorisa, Abogado de los Reales Consejos, y Miguel Villanova, Escribano Real,  vecinos ambos de dicha Villa de Battea. Y dicho Sor. Comisionado y Dn. Mariano Freixens lo firmaron. De que doy fe. = Pedro Chambó, Comisionado. Rubricado. = Mariao Freixes. Rubricado. = Ante mí, Francisco de Paula Aragonés, Escribano. Rubricado.” (Arxiu Capitular de Tortosa, Calaix Santa Cinta, lligall 32, Expediente original de Comisión dada por el Illtre. Sr. Gobernador del Obispado de Tortosa para trasladar a la Catedral la Reliquia de la Santa Cinta, así la del Relicario grande como la del pequeño, que se habían extraído a fin de preservarlos de robo o extravío a la salida de las tropas francesas de Tortosa. Año 1814).

El canonge Freixes, gran devot de la Mare de Déu de la Cinta i mecenes generós del retaule major de la Reial Capella, pagà del seu peculi abundant les escultures de marbre del grup de la Mare de Déu de la Cinta que presideix l’altar i les dels apòstols Pere i Pau, que l’acompanyen, realitzades per l’escultor Josep Tomàs, membre numerari de la Reial Acadèmia de Sant Carles de Madrid, autor de l’escultura en pedra, magnífica, de les façanes de les esglésies de Sant Joan Baptista d’Alcalà de Xivert i de Sant Miquel Arcàngel de Batea, i del retaule major de Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre, destruïts totalment en la revolució iconoclasta de 1936. El Dr. Freixes coneixia bé l’escultor Tomàs de quan treballava a l’església parroquial de la vila i, volent per a l’obra escultòrica del retaule de la Reial Capella el millor artista, qualificat pels historiadors de l’art de magnífic, li encarregà l’obra amb el consentiment del Capítol Catedralici, que ja li havia consultat sobre la conveniència de fer el retaule de fusta o de marbres i jaspi i Tomàs els havia aconsellat construir-lo de marbre i jaspi de la pedrera de la Cinta.

Precedents de la festa i visita de la Santa Cinta. L’any 2014 es complien els dos segles de l’estada de la relíquia a Calaceit i a Batea. Qui això signa sabia bé d’aquest segon centenari, però va creure prudent no moure ni endegar la celebració perquè no va considerar oportú ni convenient extreure de la catedral i de la Ciutat de Tortosa l’únic reliquiari de la Santa Cinta que teníem, que calia no exposar innecessàriament als perills sempre possibles del transport. Això, tanmateix, no obstà als bisbes de Tortosa i Saragossa per a portar la relíquia a la parròquia i vila de Calaceit, ahir arxiprestal pròxima del nostre bisbat i des del 1956 parròquia llunyana de l’arquebisbat de Saragossa, per a la celebració commemorativa de la presència històrica de la Santa Cinta, que acompanyaren el canonge Prior, la Reial Arxiconfraria i la Cort d’Honor. La vila baix-aragonesa va fer una gran festa a honor de la Mare de Déu.

La data cronològica, ja pròxima al 2017, encarava la Reial Arxiconfraria, i amb ella la diòcesi i la Ciutat de Tortosa, a preparar la celebració dels 400 anys de la seva fundació pel bisbe Lluís de Tena. Entre els actes i determinacions de l’Arxiconfraria hi hagué la creació d’un nou reliquiari per a la Santa Cinta, on es posaria un fragment de la relíquia mariana i així, duplicat el reliquiari, la visita fora ciutat comportaria riscos menors. Feta l’extracció del fragment de cíngol del reliquiari històric i la inclusió en el nou, que anomenem de la Llaçada, obra dels orfebres Piró de València, el 15 de febrer de 2017, van ser possibles i efectives la peregrinació i visita de la Santa Cinta a la Basílica de Nostra Senyora del Pi de Barcelona (1 d’abril),  a l’Ermita de la Virgen de la Cabeza de Villar de Cañas (Conca) (26 de maig) i a l’Abadia de la Santíssima Trinitat de Mares Benedictines d’El Tiemblo (Àvila) (27 de maig) i a l’església de la Mare de Déu del Remei de Vic (1 de juliol). Quedava en peu la visita a Batea, que ja no podria fer-se dins l’Any Jubilar de la Santa Cinta concedit pel Papa Francesc al Bisbe de Tortosa sense forçar el temps.

La petició formal presentada al Capítol Catedralici, custodi de la Santa Cinta, en una de les sessions ordinàries de l’any 2017, seguia a una primera exposició feta davant els canonges reunits en sessió capitular l’any 2014. El Capítol va veure bé la visita a Batea quan li vam exposar la voluntat i n’aprovà la petició formal. Així és que, finalment, buscant el millor moment de visitar la vila i la parròquia, ha semblat bé al senyor Bisbe, al canonge Prior de la Santa Cinta i Reial Arxiconfraria, al rector de la Parròquia de Sant Miquel i Confraria de la Mare de Déu del Portal, a l’alcalde i consistori de Batea i a l’alcaldessa de la Ciutat de Tortosa fer la celebració solemne, litúrgica i commemorativa, el dissabte 12 de maig de 2018. Per fer la millor festa calia preparar-ne la celebració en una estreta col·laboració de les persones i institucions civils i eclesiàstiques. Així ha estat.

Conferència i làpida commemorativa. El dia 3 de maig, a la sala d’actes de l’Ajuntament de la vila, el canonge arxiver de la catedral de Tortosa, M. I. Josep Alanyà i Roig, ha pronunciat una conferència, adornada amb  una exposició en power-point, sobre La presència de la Santa Cinta de la Catedral de Tortosa a la vila de Batea durant la guerra del Francès. La conferència, que han escoltat i vist un nodrit grup de gent, tortosins i bateans, que omplien la sala, ha estat ocasió per presentar, al seu inici, la festa del dia 12, obrint-la amb una taula presidencial, presidida pel senyor alcalde de Batea i el senyor rector  de la parròquia, acompanyats del canonge Prior de la Santa Cinta, el primer majordom de la Reial Arxiconfraria, la presidenta de la Cort d’Honor i el canonge arxiver de la catedral de Tortosa.

Per al dia 12 s’han pujat de Tortosa banderoles de la Santa Cinta per adornar els carrers i plaça de la vila, que han estat complementades amb les de la Mare de Déu del Portal i altres domassos i draperies penjats dels balcons en tot l’itinerari processional. Prèviament, el rector de la parròquia, tractant-se d’una commemoració històrica, havia cursat invitació per a la festa a totes  les institucions i a les entitats culturals, socials i esportives de la vila. Les aportacions i col·laboració de la Junta i confrares de la Santa Cinta amb la Junta i confrares de la Verge del Portal han fet real una bella imatge dels carrers de la vila, adornats amb imatges de Maria Santíssima, lluint al sol del millor dia de primavera que podíem tenir.

L’alcalde i Consistori de Batea han volgut sufragar el cost d’una làpida commemorativa obrada en pedra d’Ulldecona (74 x 54 cm), que ha estat posada i inaugurada el mateix dia 12 a la façana de la casa on l’any 1814 es va guardar el reliquiari del sagrat Cíngol. A la pedra, esculpida per l’escultor de Vilalba dels Arcs Xavier Solé i Borràs i col·locada per Josep Maria Altés Fuertes, mestre de cases de la vila, hi ha gravats el reliquiari major i la Santa Cinta emmarcant aquesta inscripció: CAL CUNYAT. EL CANONGE MARIANO FREIXES VA GUARDAR AQUÍ LA SANTA CINTA DE TORTOSA EN LA GUERRA DEL FRANCÈS. ANY 1814.

La festa. El dia 12, a les 11 hores, han arribat de Tortosa en peregrinació, portant el reliquiari històric de la Santa Cinta, els membres de la Reial Arxiconfraria, presidits pel primer majordom, Javier Colina, i les senyores de la Cort d’Honor, presidides per la seva presidenta, Pepi Borràs. La relíquia, guardada dins la caixa noble de fusta de noguer i cirerer del Port de Tortosa, esculpida pels artesans devots de la Mare de Déu Joaquim Marro i Joaquim Ginovart, ha estat dipositada a la Capella del Portal, als peus de la Patrona de Batea, on ha entrat al volteig de la campana del santuari i mentre des del campanar de la parroquial la vila s’omplia, caient en cascada, amb la música polifònica dels Villancicos a la Verge de la Cinta dels mestres Josep Escorihuela (1674-1743) i Josep Pradas (1689-1757). A la mateixa hora han arribat el senyor Bisbe de Tortosa Mons. Enrique Benavent Vidal i l’alcaldessa de la Ciutat Sra. Meritxell Roigé.

A les 11,30 h, formada la processó a la Capella del Portal, la comitiva ha sortit entre els sons de la campana i dels dolçainers tortosins, presidida pel Bisbe diocesà, acompanyat dels canonges de la seu M. I. Srs. Josep Maria Membrado, Prior de la Santa Cinta, Ramon Font, exrector i Fill Adoptiu de de Batea, Josep Alanyà, Canonge arxiver i Fill Predilecte de la Vila, i Mn. Rafel Prades, capellà familiar del senyor Bisbe. Al davant, el Grup de Dolçainers i el Cor Parroquial Sant Miquel, seguits de la Confraria de la Mare de Déu del Portal amb l’estendard enlairat, la Cort d’Honor amb la bandera pròpia, la Reial Arxiconfraria amb el seu estendard, el senyor Bisbe portant la relíquia, acompanyat dels canonges revestits amb l’hàbit coral, i finalment les autoritats municipals de la Ciutat de Tortosa i de la vila de Batea.

La processó s’ha dirigit a la casa on el canonge Mariano Freixes vivia i hi va guardar la Santa Cinta l’any 1814, on, amb el cant de la Salve Regina, s’ha honorat la seva memòria, s’ha commemorat in situ el fet històric i ha quedat inaugurada ad memoriam posteritatis amb la presència del Sagrat Cíngol la làpida commemorativa. De la casa del canonge Freixes, al volteig de campanes de la capella del Portal i de l’església parroquial i al so de les dolçaines, el reliquiari històric ha pujat en processó pels carrers engalanats, el Major i el de l’Església, fins al temple parroquial, on la Santa Relíquia, rebuda a la porta gran pel rector, Mn. Julià Escudé,  ha estat col·locada al peu de l’altar major, adornada amb rams de flors. L’entrada de la relíquia als sons de l’himne de la Cinta interpretat pels dolçainers ha estat molt emotiva.

A les 12 hores ha començat la celebració de l’Eucaristia, presidida pel senyor Bisbe, concelebrada pels senyors canonges, pel rector de la parròquia, el sacerdot familiar del senyor Bisbe i Mn. Josep Garcia Panisello, rector de Bot, solemnitzada pel Cor Parroquial Sant Miquel, dirigit per Anna Galcerà Vidal, que ha interpretat la Missa de Sant Pius X, de Laurentio Perosi, i l’Himne de la Santa Cinta amb les seves estrofes, lletra de Joan Moreira i música del beat Josep Maria Peris durant la veneració de la relíquia. El senyor Bisbe, en l’homilia, partint del fet històric de la preservació i custòdia del reliquiari major de la Santa Cinta pel canonge Freixes a la vila de Batea, ha presentat als feligresos la teologia de l’Encarnació del Verb de Déu en el si de la Verge Maria, la Mare del senyor i Mare també nostra, venerada en molts dels pobles del bisbat de Tortosa amb diverses advocacions, que fan molt propera la Mare al cor dels cristians, com a Tortosa la Verge de la Cinta i a Batea la del Portal. La Mare, amb la seva Cinta sagrada ens té el cor tendrament pres i es deixa invocar per protegir, condueix els fills de la mà, Ella que és corredemptora, amb l’amor del cor pel camí de la santificació, que és fruit de la Redempció i obra de l’Esperit Sant.

Al final de la missa, els bateans han pogut venerar la Santa Cinta. Cridades al peu de l’altar les dones que esperen un fill i les que porten per nom de baptisme Maria de la Cinta, han estat obsequiades per la Reial Arxiconfraria i la Cort d’Honor, les primeres amb una cinta-mida tocada a la relíquia i beneïda i les segones amb un pin de “Jo sóc Cinta”. La relíquia ha quedat guardada dins la caixa de transport a la Capella del Portal fins a l’hora d’emprendre el retorn a Tortosa i dipositar-la a la Reial Capella. S’ha distribuït entre els assistents una estampa recordatori, on, a l’anvers, figura la fotografia del reliquiari major amb el següent peu: RELIQUIARI MAJOR DE LA SANTA CINTA DEL BISBE LLUÍS DE TENA. ANY 1619. PRESERVAT A BATEA L’ANY 1814. I al revers, aquesta inscripció: ÉS LA CINTA NOSTRA MARE, NOSTRA REINA, NOSTRE TRESOR. VENIU, BATEANS, LA CINTA MO’L DEMANA, DONEM-LI EL COR. = VISITA DE LA SANTA CINTA DE LA MARE DE DÉU DE LA CATEDRAL DE TORTOSA A LA PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL DE BATEA. = ACTE LITÚRGIC COMMEMORATIU DE LA PRESERVACIÓ DEL RELIQUIARI MAJOR A LA VILA EN MANS DEL CANONGE DR. MARIANO FREIXES DURANT LA GUERRA DEL FRANCÈS. ANY 1814. = MARE, APRETEU LA LLAÇADA, QUE NO ES DESFACI MAI MÉS. = TORTOSA I BATEA, 12 DE MAIG DE 2018. = CAPÍTOL CATEDRALICI DE SANTA MARIA. REIAL ARXICONFRARIA DE NOSTRA SENYORA DE LA CINTA. CORT D’HONOR DE LA MARE DE DÉU DE LA CINTA. PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL DE BATEA.  

Acabats els actes commemoratius litúrgics i devots, els participants en la festa, arxiconfrares i senyores de la Cort d’Honor, confrares de la Mare de Déu del Portal, canonges, preveres i autoritats civils, excusat el Bisbe que a la tarda tenia confirmacions en altra parròquia, hem tingut un àpat de comunió fraterna que ens ha permès gaudir dels comentaris de la festa, estrènyer llaços d’amistat i obrir vies de col·laboració mútua entre confraries per a un augment de la devoció a la Mare de Déu, la Mare del Senyor, sota l’advocació de la Cinta a Tortosa i, des d’ara, també a Batea, on secularment la venerem i estimem sota l’advocació del Portal. 

Mare, apreteu la llaçada, que no es desfaci mai més.

Nostra Cinta sobre tot.